A XIMO

Fa sis mesos se’ns va anar un amic i músic, hui la família Ceciliana torna a estar de dol, se’ns ha tornat ha anar un altre músic i amic. Ximo, un amic a la joventut de la seua vida, un músic que encara no havia mostrat tot el seu potencial artístic, perquè la seua curta edat no li ho havia permès i del que no podrem gaudir ja el seu art, se’ns ha anat un amic compromès amb la seua societat, amb la seua banda, amb els seus amics per a tot, per a la festa, per a l’obligació, per a l’estudi i per ajudar els seus pares a la faena quan ho han necessitat. Pares i família ceciliana de llarga tradició, que l’inculcaren des de l’infància i amb l’exemple, l’amor a la societat i al que ell responia. El dia abans va portar l’anda amb la imatge de Santa Cecília a l’església i la torna amb els seus companys al musical, sens dubte Santa Cecília hi haurà anat a recollir-lo i l’haura acostat a la seua falda per poder tocar i gaudir de la música amb ell, perquè al cel també hi ha concerts per alegrar un poc mes la vida de les ànimes. El seu germà menut, també músic s’ha quedat sense el seu suport més gran, els seus pares i sa família sense la seua presència i el seu amor, i els seus companys i amics ens hem quedat sense la seua llum. En aquests moments de tristesa, només podem acompanyar i expressar el nostre més sentit condol a la seua família en general. Descansa en pau Ximo, alla on estas, anirem arribant tots i tornarem a tocar junts.