EL JARDI DE LES HESPÈRIDES

Xicoteta introducció i descripció de l’obra de lliure elecció que tocara la Banda Sinfonica al Certamen de València d’enguany.

«El Jardí de les Hespèrides»

Història basada en la mitologia grega. Ens descriu un bell jardí pertanyent a la deessa Hera, situat en el punt més occidental del món grec, probablement a la serralada d’Atles o en una illa mitològica.
Aquest jardí posseïa un arbre que produïa pomes d’or que proporcionaven l’eterna joventut.
L’arbre havia estat un regal de noces per part de la deessa Gea (la Terra) per Hera, qui va encarregar a les Hespérides, tres nimfes d’Occident (Hesperetusta, Egle i Erítia) que cuidaren del jardí. Tan preuat es va tornar el jardí per Hera que va enviar al drac de cent caps, Ladó.
Quan Hèracles va ser castigat per haver assassinat als seus propis fills, Hera el va obligar a fer 10 missions que acabarien sent 12. L’onzè treball encomanat pel rei Euristeo era robar les pomes del Jardí de les Hespèrides.
Sense conèixer el camí, Hèracles va caminar per Grècia, Macedònia i Egipte fins a trobar el Jardí de les Hespèrides. Hèracles va enganyar al tità Atles perquè furtara algunes pomes d’or oferint-se a subjectar el cel mentre anava a buscar-les. Atles podria aconseguir enganyant alhora a les Hespérides ja que eren les seves filles, encara que abans va haver de matar Ladó, el drac custodi de l’arbre.
En tornar, Atles va decidir no acceptar subjectar el cel, i en el seu lloc es va oferir a portar les pomes a Euristeo ell mateix, però Hèracles el va tornar a enganyar, acceptant quedar en el seu lloc a condició que Atles subjectés el cel un moment per posar-se la seva capa més còmodament. Atles va accedir, i llavors Hèracles va prendre les pomes i se’n va anar. «MES INFORMACIO»

L’obra està construïda en quatre seccions.
La primera secció, La Recerca es divideix al seu torn en tres sub-seccions que descriuen el camí de partida, el de la incertesa i el que conduirà a la trobada del seu objectiu.
Ladó, la segona secció, constitueix el dilema per part d’Hèracles de com superar el drac. Després del pensament inicial, l’obsessió pel drac es fa més patent (Amb fuoco) fins a arribar al punt de meditació i recerca d’idees per a la solució al seu problema (Vivace) descrivint una sèrie de pensaments fins a tornar a la re-exposició temàtica com a trobada de la idea final. La inclusió d’un sol continu (des de la tuba fins al piccolo passant per diversos instruments) evoca la varietat d’idees que Hèracles ha de considerar fins decidir-se per la més adequada, acabant en el crit dels cent caps del drac i la seva desaparició en les cendres del seu propi foc.
La tercera secció, Les Nimfes, és la història d’una gran traïció, la d’un pare a les seues filles. L’oboè mostra la tristesa de les nimfes en saber que el seu pare pretén enganyar, consumant posteriorment aquesta amb diversos jocs tímbrics per tancar la secció amb la bucòlica intervenció de la trompa i els cellos.
L’última secció, Fugida i retorn, presenta un sentiment enèrgic que continua amb una línia melòdica basada en la intervenció de l’oboè en el sol continu de la segona secció i al seu temps constituirà el contrapunt en la reaparició temàtica del tema de les Nimfes, seguit posteriorment pel tema de la trobada del Jardí (tercera sub-secció de la primera secció) o tema d’Hèracles, definit pels metalls, per concloure amb una coda construïda com a homenatge als compositors Reich-Wagner-Respighi-Stravinsky-Xostakòvitx.